| http://www.bisbalpenedes.com/monuments |
 |
EDIFICIS I MONUMENTS HISTÒRICS |
|
|
Edificis i monuments històrics
de la Bisbal del Penedès |
|
L'església de Santa Maria es va edificar sobre una altra més antiga, consagrada en una data incerta que, en tot cas, havia de ser anterior al 1279, any que correspon a la tributació de la dècima papal. De l'edifici, cal destacar-ne el campanar, que és una torre vuitavada, amb un cos baix, quadrat, de maçoneria, amb carreus en cantonera, amb un curiós escalonament a la part alta, i tot ell d'aspecte medieval. De l'interior, cal ressaltar-ne els grans arcs de mig punt. Als peus de l'església trobem un gran arc escarser o rebaixat sobre el qual hi ha el cor. En la clau de l'arc figura esculpit l'escut d'armes dels Salbà. A la nau central hi ha una colla de columnes decoratives. Les capelles laterals presenten una bonica xarxa de nervis sostinguts per caretes d'àngels. Alguns membres de la família Salbà van ser inhumats al terra de l'església.
L'any 1996, amb motiu de l'arranjament de la teulada de l'església, es van localitzar i retirar quatre bigues, formades cadascuna per dos taulons units, on hi ha pintats els escuts heràldics dels Salbà i els de les famílies amb les quals s'emparentaren.
Per últim, a l'esquerra de l'altar major hi ha l'orgue, construït els anys 1988-1989.
El castell o casal dels Salbà apareix documentat per primera vegada l'any 1191, quan Guilia de Banyeres allibera i torna a Albert de Castellvell el castell de la Bisbal. L'any 1330 n'era castlà Guillem de Salbà. El màxim esplendor el té al segle XV, en temps de Joan II, quan era castlà Bernat de Salbà, ja amb el títol de baró. Fou el castell escenari d'una revolta dura i cruenta als voltants de l'any 1330, moment en què Guillem de Salbà va haver d'incendiar i destruir les cases del voltant per vèncer la rebel lió dels pagesos, la qual cosa va donar origen a la plaça del poble (avui plaça Major i antigament plaça Reial). Com a anècdota, es pot indicar que hi feren estada Joan I (1391) i Joan II (1464).
L'any 1875 les tropes liberals van establir una guarnició de cent homes al castell, i el van fortificar.
Un dels cossos del castell va ensorrar-se l'any 1916. La part que resta, actualment consolidada, serà remodelada a fi d'albergar el Casal de Cultura, que inclourà la biblioteca, el museu, i sales de conferències i exposicions.
Página següent: L'Ermita de Santa Cristina i l'Ortigòs >>
|
|
|
HISTÒRIA |
|
 |
 |
| |
|
 |
Altres monuments
 Entre la resta de monuments, cal destacar el mil.liari romà col locat a la plaça de l'Onze de Setembre; les Escoles construïdes els anys 1922-1923 ; les cases pairals de la Riba, cal Manyer, cal Magre; les masies de Gosc, la Costa, Freier, cal Vilella, cal Llagostera i mas Tarragó, i l'antiga taverna de can Pasqual, a peu de la riera i del camí ral.
|
|
|
L'Escola pública Ull de vent va ser construida per l'arquitecte modernista Antoni Pons Domínguez i remodelada i ampliada l'any 1993
| |
|
|
|
|
CMC |
|
|