 |
EL MUNICIPI |
|
|
|
|
AJUNTAMENT |
|
|
|
|
CULTURA I LLEURE |
|
|
|
|
SECCIONS |
|
|
|
|
| http://www.bisbalpenedes.com/historia |
 |
HISTORIA DE LA BISBAL DEL PENEDÈS |
|
|
Resum històric
de la Bisbal del Penedès |
|
 El terme de la Bisbal del Penedès ha estat poblat des de molt antic, com ho demostren les troballes de ceràmica i eines de sílex i d'os pertanyents al període eneolític, i els vestigis de poblaments iberoromans.
La història comença en el període de la primera expansió comtal. En el cartulari de Sant Cugat se cita, l'any 1011, "ipso Episcopal". El seu enclavament a peu de camí ral, que anava del Penedès a les terres de Lleida, i l'existència de la riera i alguna font, oferien un bon lloc per aturar-se. El torrent del Mal apareix esmentat l'any 1023 com a torrent d'Udalric. Existeix una hipòtesi que el nom "episcopal" no procedeix d'una possessió del bisbe sinó del topònim "episcopion", d'origen grec, que equival a "mirador", "torre" o "talaia".
Els primers senyors del lloc de la Bisbal dels quals es té constància escrita foren els Fontallada, feudataris del Castellvell de la Marca (s. XI-XIII). En els primers anys del segle XIV s'hi establiren els Salbà, procedents del castell de l'Albà, primer com a castlans, i després com a barons, els quals van mantenir durant moltes generacions la seva pròpia jurisdicció. En la guerra entre la Generalitat i Joan II, Bernat Salbà fou fidel al rei, i això li valgué privilegis i distincions.
La nissaga dels Salbà va exercir importants càrrecs polítics i eclesiàstics al Principat, com ara diputats de la Generalitat de Catalunya, consellers en cap de la ciutat de Barcelona, oïdors de comptes del rei, algutzirs i consellers reials, bisbes d'Osca i d'Urgell, abadesses de Pedralbes, consellers d'Aragó, governadors d'Eivissa, virreis de Mallorca, etc.
L'any 1685 la baronia passà per herència als Ivorra, i després del 1750 als Copons i Vilallonga. La possessió senyorial durà fins al segle XIX.
Als voltants del 1400, el baró de l'Ortigós, Berenguer de Guanesch, s'establí a Malta, enviat pel rei Martí l'Humà, i fou governador de Gozzo i Malta.
La Bisbal va participar activament en moltes lluites del segle XIX. El 17 de maig de 1813, a la batalla de la Bisbal, els francesos foren vençuts per les tropes dels generals Copons i Manso. L'alçament del general bisbalenc Joan Romagosa i Pros contra la Constitució de 1812 marcà el poble com a partidari del reialisme i, posteriorment, del carlisme.
Per la importància i mèrits que la Bisbal va adquirir en la seva època, la reina regent Maria Cristina li va concedir l'any 1899 el títol de Vila.
|
|
|
FOTOGRAFIES |
|
 |
 |
| |
|
 |
Heràldica
L'Escut dels Salbà:
Martí de Riquer en el seu llibre "Heràldica Catalana" parla d'un sepulcre del claustre del Monestir de Santes Creus, a la quarta fornícula de la nau del temple, on s'hi troben les restes de Bernat i Çalbà (del llinatge dels Salbà) i descriu l'escut: "De gules e una àguila d'argent embellida del primer, membrea d'or, armea de sable"
|
|
|
(El llinatge Bisbalenc dels Salbà. Aproximació històrica". Salvador Ferré Miró. Editat per l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès. 1989 . Pag.33)
| |
|
|
|
|
FESTES... |
|
|
|
|
SERVEIS |
|
|
|
|
NOUS SERVEIS |
|
|
|
|
AVISOS AGENDA |
|
|
|
|